Visita visual

Marisa Casalduero. El crisantemo

Organització i producció:  Institut Confuci de la Universitat de València

Patrocini: Hanban

Comissariat: Lupe Frígols 

Artistes participants: Marisa Casalduero / Amy Chang / Marta Soul /Aurelia Villalba 

L’exposició YUANFEN. Destí que uneix s’organitza amb motiu del I Congrés d’Instituts Confuci d’Iberoamèrica que tindrà lloc al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València durant els dies 28 i 29 de juliol.

Més informació: www.uv.es/confuci

Marisa Casalduero. El calor y el frio

Marisa Casalduero. Lo irreal en lo real

Orient, occident, tant és 

Més que cartografies, traços físics i diferències horàries i culturals ens hauríem de guiar pel sentit comú. Orient 东 dōng i occident 西 xī. Units aquests dos conceptes en la llengua xinesa esdevenen un nou mot: dōngxi, paraula semblant a la catalana cosa. Qualsevol element material o abstracte és susceptible de ser dōngxi; és una paraula multiús, exemple d’aquest meravellós costum de simplificar-ho tot. Orient? Occident? Tant és! Aquests dos extrems es requereixen, s’interpel·len, es complementen. És desitjable que el  lloc per on el sol s’alça i aquell pel qual es pon col·laboren sinèrgicament per enfortir les excepcionalitats individuals, com dos punts imprescindibles d’una mateixa circumferència. La relació històrica entre orient i occident s’ha basat en l’intercanvi del pensament i el comerç, des de l’invent de la pólvora, el paper, la porcellana, la seda, fins a la brúixola, l’estel o l’àbac, passant per L’art de la guerra de Sūn Zǐ. La Xina, la germana de l’est, la que ensenya i la que absorbeix, és el nexe d’unió d’aquestes quatre artistes. Un destí comú que evidencien les referències culturals perseguides per les creadores partícips d’aquesta mostra.

Marisa Casalduero. Estabilidad y equilibrio 2

Amy Chang 08

Per la seua banda, Marisa Casalduero i Aurelia Villalba veuen en la Xina un final de parada del qual nodrir-se:  

Marisa Casalduero viatja fins al paradís en la terra, fins al jardí xinès, asimètric però equilibrat, en una harmoniosa sublimació de la natura amb l’entorn, per crear belles i plàcides composicions de feltre destenyit i eixugat al sol i unes escultures en què diminutes figures antropomòrfiques es relacionen amb les pedres pròpies dels jardins orientals, on combreguen home/dona i natura.

Marisa Casalduero. La peonia

Marisa Caslduero. Flor de almendro

Aurelia Villalba genera imatges destenyint la seda amb lleixiu. Aquesta pràctica, usada per molts joves dels 90 per fer això que avui en diríem personalitzar les samarretes. Ella, però, ho fa des d’una posició artística que la porta a generar imatges d’un contrast profund entre figura i fons. Les seues despintures, com les ha anomenades Pepe Galindo, representen fotogrames de cèlebres pel·lícules de cinema, que passen d’una obra del setè art a una altra en un lloc més prevalent (si atenem l’ordre de les set arts). La seua depurada tècnica produeix forts clarobscurs en què les formes emergeixen de la foscor, en aquest cas amb el film Transsiberian (Brad Anderson, 2008), que narra un episodi desventurat ambientat en l’ínclit i homònim tren la ruta més coneguda del qual és aquella que va de Moscou (Moskva) a Pequín (Beijing).

Aurelia Villaba. Transiberiano_1

Aurelia Villaba. Transiberiano_2

Des d’un altre punt de vista, Marta Soul i Amy Chang analitzen la situació dels immigrants que, des de la Xina, vénen al nostre país a la recerca d’una vida «millor». 

Amy Chang ha realitzat una sèrie de fotografies dels nous establiments que els empresaris xinesos han obert a Espanya, per crear el que ella anomena el nou paisatge urbà, ple de botigues de comestibles i d’articles baratíssims, moltes creades per i per a la comunitat immigrant. Capta unes escenes buides de clients i treballadors en què destaca la quietud i la bellesa dels prestatges farcits de productes en obsessiu ordre d’una inquietant bellesa com a poesia quotidiana geomètrica i cromàtica.

Amy Chang 01

Amy Chang 03

Marta Soul fotografia el resultat del xoc entre l’immigrant xinès i l’excessiva societat capitalista amb la sèrie Boys&Cars Pequín, en què els objectes del luxe consumista, en concret els vehicles d’alta gamma, són presos com a imatge de poder i estatus social i la culminació d’un absurd somni de possessió desmesurada. 

Marta Soul. De la serie Boys&Cars Pekín

Totes elles viatgen amb un mateix tren, diuen les guies que sense retorn, a un dels països més apassionants del globus que s’ha consolidat amb molt d’esforç com una de les potències més emergents. La Xina ha crescut en molts aspectes però, concretament, té un innegable valor com a enfortidor de l’experimentació artística amb noves propostes pròpies d’un foraster en l’art contemporani que juga amb l’avantatge de posseir una vastíssima tradició. Ella és, sens dubte, la nostra sàvia, anciana, venerable germana. 

Manuel Garrido